diumenge, 31 de juliol de 2016

AL VENT DEL MÓN

Caminos y lugares del antifranquismo en el Ebro

Inicialmente, la idea de hacer la exposición "Al vent del món" arrancó el 2003 como un pequeño desafío al tiempo que vuela hacia el olvido... Una exposición que pretendía constituir un pequeño reconocimiento en vida a la persona de Armand Castell (nacido en l’Aldea en 1923), un viejo militante anónimo del PSUC. Y pretendía hacerlo en forma de exposición a partir de fotografías, dibujos, recuerdos viejos olvidados en unos cajones y el mismo testimonio oral de los protagonistas de los hechos. Pero esto ya no será del todo posible: Armand murió a mediados del 2005.

Un itinerario de vida de muchas vidas

Se ha utilizado como eje del recorrido de la exposición el propio itinerario vital de Armand Castell, desde su adolescencia a la madurez y toma de conciencia social. A través de este itinerario, la exposición nos acerca al proceso de sociabilización y de formación de los más jóvenes refugiados republicanos que tuvieron que rehacer su existencia y su universo en unas condiciones de vida extremadamente duras.

Cronológicamente, "Al vent del món" arranca el 1939 con el exilio de una familia republicana al interior de los bosques de Francia después de vivir la experiencia de los campos franceses, pasa por la participación de los miembros de esta familia en la reconstrucción de la Europa de postguerra y se cierra el 1963, año en que Armand decidió volver a cruzar la frontera española como activo militante antifranquista anónimo.

Memoria democrática i cultura de la gente-que-se-mueve

En primer lugar, "Al vent del món" busca hacer un reconocimiento a la memoria de todas aquellas personas que tuvieron que luchar por la recuperación de las libertades democráticas y nacionales, no solo de nuestro país sinó también en Europa. Constituye un primer paso para hacer visible e institucionalizar la memoria democrática que ha vivido en las Tierras del Ebro.

"Al vent del món" representa una reflexión sobre el proceso de desarrollo del sentido de pertenencia de los desplazados, de arraigo o desarraigo a un lugar. En este sentido, lo importante del proyecto expositivo que hay detrás de "Al vent del món" es que nos intente acercar a uno de los principales desafíos del mundo contemporáneo: el del mundo de los desplazados. Esto es, de todas aquellas personas que se han visto empujadas o forzadas a desplazar su residencia y su mundo y, en consecuencia, han desarrollado una “identidad en contrapunto”. Una exposición que acabará siendo una aproximación a la memoria democrática y a la cultura de la “gente-que-se-mueve”, gente para quien los lugares siempre están en construcción.

3 comentaris:

  1. [Nota publicada a 'TREBALL']

    Memòria de l’antifranquisme a les Terres de L’Ebre

    El Museu del Vent us convida, fins el 30 d’abril, a visitar “Al Vent del Món”.

    Es tracta d’una idea que va arrancar el 2003 com un petit desafiament al temps que vola cap a l’oblit... Pretenia constituir un reconeixement en vida a la persona d’Armand Castell, un vell militant anònim del PSUC. I pretenia fer-ho en forma d’exposició a partir de fotografies, dibuixos, documents i testimonis orals. Però això ja no serà del tot possible: Armand va morir a mitjans 2005. Ara, el que ens queda i és el que es pot veure en l’exposició és el seu record en cinc paisatges. Cinc paisatges que s’articulen al voltant de cinc moments de la “història densa” d’Europa del segle XX.

    A banda de fixar-se en la interacció entre memòria i paisatge, “Al Vent del món” constitueix un primer pas per institucionalitzar i fer visible la memòria democràtica que ha viscut a les Terres de l’Ebre. Un reconeixement necessari cap a tots aquells homes i dones que malgrat els moments difícils, les circumstàncies personals i col·lectives marcades per la clandestinitat, van pensar que valia la pena tornar de l’exili i lluitar per una causa que sentien justa. Gent del PSUC que, com diria el mateix Armand, potser no sortirà mai als llibres d’història, però que s’alegrava a l’escoltar que ells havien estat, al cap i a la fi, els “senyals lluminosos de l’antifranquisme”.

    Aquesta exposició ha estat possible gràcies a l’empenta del Programa Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals. El Museu del Vent és una organització no governamental radicada des del 2002 a L’Aldea. Donat que no compta amb el suport de cap administració de les Terres de L’Ebre, el Museu del Vent es manté gràcies a la força de la gent que el recolza.

    ResponElimina
  2. [Nota publicada a LA VEU DE L'EBRE, 10 de febrer de 2006]

    Amb el títol “Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme” el Museu del Vent de l’Aldea va inaugurar dissabte 4 de febrer passat una nova exposició que vol reconèixer, a través de la figura d’un militant anònim del PSUC, Armand Castell, el paper de tots aquells ebrencs que van lluitar per la llibertat. Davant d’un centenar de persones i amb la presència del secretari general de Relacions Institucionals i Participació, Francesc Baltasar, l’alcalde de l’Aldea, els fills de Castell (també responsable del Museu) i el militant històric i amic del protagonista de la mostra, José Ramos, es va recuperar la memòria històrica, la que trau de l’anonimat la lluita antifranquista.

    L’ANTIFRANQUISME PERD L’ANONIMAT

    Un centenar de persones participen en la inauguració d’una nova exposició del Museu del Vent de l’Aldea.

    La força del vent ha retornat a l’Aldea part de la vida d’aquells ebrencs que van lluitar des de l’anonimat contra el franquisme. Una lluita que el Museu del Vent de l’Aldea ha volgut reflectir a través de l’itinerari vital de l’aldeà Armand Castell, un vell militant del PSUC que va passar la infantesa als camps de concentració francesos.

    L’exposició Al vent del món. Camins i Llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre ha vingut apadrinada per dos dels seus fills, Armand i Edmon Castell, impulsors d’aquest Museu, ubicat en una antiga granja familiar, han volgut utilitzar la vida de son pare com a fil conductor d’una mostra que disposa d’un fons documental amb 1.500 imatges, 300 objectes multidimensionals i 38 dibuixos. “Seleccionar aquesta documentació i no caure en la trampa de les càrregues emocionals ha sigut bastant difícil”, reconeix Armand, president de l’Associació del Museu del Vent, tot lamentant que son pare, que va morir a mitjans 2005, no ha pogut veure finalitzada l’obra sobre la seva vida.

    Per poder narrar amb imatges i documents la vida de Castell, el Museu del Vent (que s’ha basat en els treballs d’un reconegut museòleg italià) ha hagut de dissenyar una exposició del record de Castell en cinc paisatges: el de Remolins, els camps de concentració, el bosc, la ciutat i el retorn. De tot, els primers records del protagonista de la mostra es poden conèixer gràcies als dibuixos dels espais i persones que hi havia als camps de concentració quan només tenia set anys. Són el cor del Museu del Vent, “amb aquests 38 dibuixos ja estaria justificat el fet de construir un Museu”, explica el museòleg Edmon Castell. D’entre la documentació que inclou la mostra també destaca una interlocutòria del 1939 en què des de Tortosa requereixen al ministeri els antecedents policíacs d’Edmon Castel (germà del ja desaparegut Armand Castell), que va ser condemnat a mort per ser soldat republicà i absolt en l’últim moment.

    Aquesta exposició, que serà visitable durant tres mesos, s’ha pogut tirar endavant gràcies a la subvenció de 6.000 euros que va atorgar el departament de Relacions Institucionals i Participació l’any passat destinades a projectes que tenien com objectiu recuperar la memòria històrica. La culminació d’aquesta exposició “demostra que amb pocs recursos es poden fer moltes coses” assenyala Armand. El Museu del Vent, a més a més, ja està treballant en la posada en marxa d’una web que faci funcions de museu virtula i amb altres exposicions itinerants lligades amb la història contemporània i és clar, amb el vent.

    ResponElimina
  3. [Nota publicada al DIARI DE LES TERRES DE L'EBRE, 7 de febrer de 2006]

    EL MUSEU DEL VENT RECONSTRUEIX LA MEMORIA EBRENCA DE L'ANTIFRANQUISME

    Obre a l’Aldea l’exposició “Al Vent del Món”, basada en la vida d’Armand Castell

    La trajectòria i els escenaris vitals que van portar Armand Castell (l’aldea, 1923-2005) a abandonar la seva terra després de la Guerra Civil, a sobreviure als camps de concentració, a participar en la guerra contra el feixisme, a contribuir a la reconstrucció europea i a lluitar des de la clandestinitat al tornar al seu país, són el viu reflex de la memòria col·lectiva ebrenca de l’antifranquisme. A través d’aquest fil conductor, el Museu del Vent de l’Aldea reobre portes amb una exposició que aspira a reconstruir la memòria de la lluita contra la dictadura a les Terres de l’Ebre.

    L’exposició Al Vent del Món. Camins de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre, inaugurada aquest passat dissabte a la tarda, havia estat concebuda originàriament com un homenatge d’Armand i Edmon Castell (impulsors del museu) al seu pare, a través de tot el seu llegat material i ideològic. Durant els tres anys de maduració, però, van percebre que l’”agrupació coherent”, dels prop de 3.00 objecte (dibuixos, fotografies, documents, instruments o mobiliari) transcendien el recorregut vital d’un “militant anònim antifranquista”: “per a nosaltres és un personatge històric perquè vincula els fets amb els actes”, explica Edmon. “Assumeix la història i en pren part activa”, afegeix.

    La trajectòria de Castell, afiliat al PSUC, vol convertir-se en un punt de partida per a la reflexió sobre la recuperació de la memòria història recent i sobre els desplaçats. La mostra enllaça amb la filosofia del Museu del Vent (“atrapar la memòria democràtica quan vola cap a l’oblit”, diu Edmon) i serà complementada amb un cicle de conferències i una exposició virtual a través de la pàgina web (en preparació). La iniciativa ha comptat amb l’únic ajut econòmic institucional (6.000 euros) del Programa Memorial Democràtic del departament de Relacions Institucionals de la Generalitat.

    DE L’EXILI A LA CLANDESTINITAT

    Cinc paisatges vitals estructuren una exposició a través del material i la documentació personal original del seu protagonista. Arrenca amb el paisatge de la infantesa d’Armand Castell a Remolins, amb la crua Guerra Civil i el dolorós exili. Una selecció de dibuixos elaborats per un joveníssim Castell és l’empremta del seu pas pels camps de concentració francesos. La següent etapa, el bosc, és l’espai de formació i col·laboració com activista de la resistència a la França ocupada pels nazis. La ciutat, vinculada amb la reconstrucció europea i l’assoliment de la maduresa. El retorn a les Terres de l’Ebre i a la lluita antifranquista des de la clandestinitat és el cinquè i últim d’aquests paisatges, que curiosament, coincideix amb l’espai del museu (l’antiga granja de Castell). “Abans de la mort de Franco aquí a la granja es reunien les cèl·lules de resistència”, explica el seu fill Armand. L’exposició es podrà visitar durant els propers tres mesos, dissabtes i diumenges de 11.00 h. a 14.00 h. i de 17.00 h. a 19.00 h

    ResponElimina